lunes, 2 de junio de 2008

Hawai Bombai




No és pornografia... és erotisme... sensual...
No vull anar per la vista de que som uns degenerats ni molt menys, ni per comentar l'espectacularitat d'aquest bell cos, tan sols és per explicar un petit aspecte d'aquest poster.
Sí, poster de camionero o de mecànic de barri...
La foto plasma la ubicació decorativa dins el pisillu (dalt de la TV, és on va voler ella...) i fou presa per un membre covístic en les Festabarrakes de l'UdG,(Pompeu, m'ho acceptes?) de l'any passat.
El poster es tracta de l'element decoratiu que més temps ha passat al pissillu amb nosaltres.
En 4 anys no li hem posat ni nom... però ella és allà... a la platja... sensual... fent companyia.

jueves, 1 de mayo de 2008

Se te echa de menos princesa

Un montón...

El Blog es del Pisillu, y dentro de este piso... hay un integrante que está enamorado, y es de ti, y al máximo! así que lo escribe y lo dice al mundo entero... que más preciosa que tu, no hay nadie.
Te amo mi ángel chileno, pronto estaremos juntos de nuevo.


Guapa!

(Nois... l'honor i l'amor van de la mà... i aquesta nena em té boig... respecteu el meu dol!! =P )

martes, 29 de abril de 2008

Gintònic? nOoO! Bombay-Simon Life!

Hola catxondos, aquesta imatge plasma realment el que en un pis d'estudiants és normal... que hi hagi alcohol, tabac... i que s'executi una partida (simbòlica, som estudiants, la casa és forta però no estem forrats) de pòker.
El que sobta d'aquesta partida és que, a part de que només hi hagués tres jugadors (d'aquí els tres gots) i també causà un gran impacte entre els assistents i participants la combinació per l'habituallament comentada a continuació.
La partida s'executà, i un guanyador va sorgir d'entre la muntanya de fitxes, en McGinner, i un perdedor va sorgir d'entre la muntanya de... pols, En Petit... hi també sorgí un segundón... jo mateix, en Krostetes del camp....
Coses a comentar:
- No teníem res amb què barrejar la Ginebra... i amb en Xapa li desaparagué un Simon Life...
- No, no està bona la combinació, tampoc dolenta... simplement... diferent. (Es va beure, com uns campions) així que es recomana als nostres fidels lectors.
- El primer classificat s'emportava 4 euros (dos de cada perdedor)
- El Segón... Rei del món? Pistoler? no, broma, simplement escrivia el post.
- I el Tercer classificat li comprava el Simon Life amb en Xapeta i era resignat a la mofa dels altres dos integrants de la partida.
Hola, sóc en krostetes i vaig quedar segon...
Per cert, algú se'n recorda del segon home en trepitjar la Lluna, o de la segona ovella que es va clonar? O del segon que arriba després del segon? osigui, del quart? Vols un brasburg? En vols dos?
Aquestes i moltes altres preguntes sense resposta al Pisillu dels 4 Gats!

jueves, 24 de abril de 2008

Sopar de Barraques de l'UdG

Millor tard, que mai!


Aquí estan les fotillus del sopar per festa de l'UdG!

Sopar Barraques UdG


Feu click per veureles totes!
Fins aviat família!

El putu pasillu

El meu post de la setmana es veurà afectat ja que, com vaig prometre, volia fer un seguiment a en javier clemente, xevi pels amics, però a causa de bones declaracions (n'ha dit alguna de bona, xo no sempre pot estar a tope..) parlaré del putu pasillu del barça al madrid. I com no, ho faré amb una petita comparació si em permeteu. Això és com si el vostre pitjor enemic us carda la xicota i a sobre l'heu d'aplaudir i cantar-li tureru tureru davant de 80.000 enemics teus. Us agradaria? Ya algu ke pot pensar, bueno si l'altre ho ha fet més bé ke tu s'ha de ser honrat i esportiu (dic esportiu pk intentar-se fer una tia o mantenir-la es pot considerar esport de risc..). A LA PUTA MERDA L'ESPORTIVITAT!, A L'ENEMIC NI AIGUA, NI PASILLUS NI POLLES AMB VINAGRE! esportiu diu.. kels donguin pel cul home! Putus hipocrites de merda!!Avui en dia la rivalitat ja no es el ke era. Som un club senyor, és veritat, xo tb ens pica kuan ens donen pel kul i prou ens hi han donat ja akest any en ronnie i kompanyia. L'única pomada kapaç de tankar-me les ferides del cul és la xampions, sino ke rodin kaps ke per algu som el millor klub del mon! Tot i aixi, a final de temporada ke en rodin tb ke ya nestik fins els kullons de veure xixarelus per can barça, he dit!
Guardià de Runapeix

Dulce introducción al caos


Aquest és títol del nou single del nou disc d'un gran grup... Extremoduro.

Abans de començar a escriure permeteu-me fer un lleuger suspir... estem parlant d'Extremoduro...


El motiu d'aquest nou post és purament per festejar, gaudir, imaginar... el fet és que ja tenim a les nostres mans les entrades pel concert que tindrà lloc al Pavelló de Fontajau el dia 13 de Juny, qui no tingui les entrades... que s'espavili... qui no corra vola, i qui no vola no és fan d'Extremo.





Continuu parlant d'Extremoduro i des del pisillu dels 4 Gats estem eufòrics, més que els 4 Gats semblem els 4 Gays, perquè portem temps tocant-nos pensant que aquesta revolució musical estarà a Girona, i nosaltres hi serem presents. Es tracta de la nova Gira que faran per Spain, i no, a Barna no hi van, i venen a Girona, perquè si, perquè era necessari, i potser el Tito Robert sap que aquí Fontajau serà una olla a pressió corajant les cançons de la mateixa manera que sap que aquí hi ha Temps de Flors i Temps de Calimotxo...




Buf! nosé, ha estat un autèntic descans saber que ja tenim el bitllet per anar a cantar, beure, fumar (Fortuna), i botar!!


Com a últim comentari hem de dir, que per nosaltres serà un honor ser-hi presents, serà l'event de l'any, més que la firma de DVD's den Goku a l'Hipercor de Girona...


Tito Robert, próxima estación Fontajau.


Fumas? Pero sólo no me sienta muy bien... Toma, aliñale!!

PD: Segurament l'última gira d'extremoduro (esperem que no sigui així) segons diuen les males llengües!

Una imatge val més que mil cubates...

Seré breu, i és que una imatge val més que mil paraules... però amb aquest nanu se li ha d'explicar que té uns pares, i que aquests pares no esperen que el seu fill vagi... vagi... així:
Sé que la imatge és d'escassa qualitat, però és que el meu mòbil no és un I-phone (Tibu wapu).
Contextualització: Jo tou, Xapa tou, conversa de tous, i un nanu que va amb els pantalons baixats i els calçotets a mitja cuixa...
Aquest és el meu resum sobre les Festes UdG 2008...
Que grans són qualsevols barraques... la gent beu... i beu.... i beu... glup glup...

martes, 22 de abril de 2008

Aquellos maravillosos años

Hola nois, si, ara ja t'incloc a tu noi de Zimbawe. Perquè el nostre blog té menys audiència que "Estudio de Actores" i, per tant, cada un dels nostres blog-espectadors és important.
Tot junts fem pinya i si hi afegim més ja fem una autèntica macedònia de fruites!

Aquest escrit intenta arribar al vostre subconscient amb una retrospecció rollo flash-back, i que quan em llegiu, (hola, sóc en Krostetes), intenteu visionar anys enrera, bastant anys!!



El que us vull proposar és que visiuneu el següent llistat.

Es tracta de sèries mítiques, sèries que n'estic segur que tots hem vist. Sincerament, el recull se'm fa molt curt, però he intentat anar més enllà i no posar les típiques tòpiques com són les que

ja sabeu... si si, aquestes, les que ens sabem les cançons d'obertura de memòria.
He intentat anar al segon pla, és a dir, més al fons encara del vostre subconscient i que reaccioneu a veure si de debò també les havíeu vist. Crec que és obvi que sí, i potser el segon excercici és intentar recordar les melodies que ens introduien a les sèries.

Algunes ara ja són cutres, però nois i noies, que abans amb 5000 pessetes erem els reis del món! inclús amb menys!! Els cromos Panini no anaven gens cars! 5 durillos... en fiiiii!!







Si algú creu que hi hauria de ser Bonanza em nego, ho sento, per algu és el nostre blog, i si algú creu que Walker també hi hauria de ser... aquí ja han surgit problemes, perquè en Chuck Norris té drets d'autor i m'ha dit que si li poso em kardarà un curro...

Aquí van:
.- Els ewoks
.- He-man
.- Fraggle rock (boníssima)
.- Magnum
.- Compañeros (si si...)
.- La tribu de los Brady
.- Farmàcia de guardia (si si... també, el toc espanyol és necessari, i Médico de Familia no...)
.- V
.- Alf
.- Los animaniacos! (quin record!)
.- Aquellos maravillosos años
.- Los autos locos
.- Babar (Bufff... Uri... quin nivell...)
.- Los Trotamúsicos (... perdoneu-me...però si...)
.- California Dreams
.- Capità Planeta
.- Ghostbusters
.- Cosas de casa
.- Daniel el travieso
.- Dinosaurios
.- La familia monster
.- Sweet valey
.- Els joves
.- Colmillo blanco? (pregunto)
.- Tex Avery
.- Los mundos de Yupi (D'aquí ve l'expressió Yupiii!?????)
.- Los osos amorosos
.- Los osos gummy
.- Padres forzosos
.- Parker Lewis (mai perd, mai!)
.- Patoaventuras
.- Pepper ann
.- Primos lejanos (La mirava, i molt! És la veu de l'Apu!)
.- Los problemas crecen (haig de dir que per mi és la cançó per excel·lència (per recordar aquells anys, és clar)) http://www.youtube.com/watch?v=KIcXDo82S_Y



.- Salvados por la campana (Saved by the Bell, per si el noi de Zimbawe no m'enten)
.- El show de bill cosby
.- Tazmania
.- Yo y el mundo (m'he sorprès de recordar-la)

Buenu nois, cal dir que qui no hagi crescut amb Bola de Drac, Dr. Slump, Musculman etc... és un incompetent.
He vist que potser sí són infantils, però és que nosaltres ho erem!!
Per qui vulgui fer més el friki en aquest link he trobat molta informació a part de la cançó de cada una de les sèries.

( http://www.silicia.com/zonasansu/nostalgia/seriesmiticas.htm )
Salut!!
Agraïria comentaris sobre les vostres!!!

lunes, 14 de abril de 2008

Javi, puro arte comunicativo

12:50 dilluns matí..ke faig despert?és clar....Estic fent contrabant!Però avui hi ha hagut una grata sorpresa.Som dilluns i les cròniques de partits, resultats, declaracions i tot el show mediàtic estan a primer punt de l'ordre del dia i.... quina crònica és la que sempre has de mirar si vols gaudir d'un bon espectacle? Doncs molt fàcil, Javier Clemente. Les paraules sobren:

"El autobús estaba mal aparcado, porque un partido más fácil de ganar no lo volveremos a tener". Con esta frase, y cierto sentido del humor, resumía Javier Clemente la derrota de su equipo ante el Real Madrid.
El técnico vasco estuvo inspirado en la rueda de prensa. "Para ganar, hay que saber ganar."
El autobús estaba mal aparcado.. increïble. Semana rere setmana es supera en Xevi.
Seguirem en contacte en la següent crònica de.. Javier Clemente, el tío que nunca se queda con las ganaaaas, ke fuerte ke fuerte ke fuerte.

sábado, 12 de abril de 2008

Caçadors de llegendes

Tan senzill com connectar uns quants factors: Tenir una càmara a mà, gaudir d'un passeig amb la xicota, i trobar a tres persones d'una edat avançada parlant al davant de la casa d'algu del trio maravilla.


Fins aquí tot correcte, i encara més correcte que parlin just on estan parlant, ja que és una espècie que freqüenta obres i clubs nocturns (de petanka).

L'entrada no té ni la més sincera gràcia si és que l'amic friki visitant (hola guap@, si si, tu) no segueix ni ha vist caçadors de bolets.


Doncs bé, productors de caçadors de bolets, és a Olot on es couen les verdaderes llegendes que es conten arreu, així doncs, qualsevol interessat (televisivament parlant) en contractar a les tres noves veus de tv3 es posi en contacta amb mi. Oriol Albella Krostetes representant de nous talents i agent Fifa.


En fi visitants, res, una petita gràcia que em feia recordar al trio d'aquest mític programa i per tant la vaig plasmar amb una foto! tan simple com això!



Estoy aquí porque he venido, porque he venido aquí estoy, si no te gusta mi canto, como he venido, me voy!

martes, 8 de abril de 2008

Arroz Nomen presenta a un dels 4 Gats i a un Covístic d'Atapuerca!

El següent video es tracta d'un treball publicitari. Aquesta és una peça de les moltes que hem hagut de fer per presentar la campanya. Arròs Integral.... vaya tela... en fi!

opineu de l'originalitat, no pas de la qualitat de la pre i post producció!!

Heus, doncs, aquí el segon pinitu publicitari del tàndem d'actors que agermanen el cercle de les arts escèniques gironines... amb presència covística (Bernat Bardem) i pisilla (Oriolico el Corto)

Una abraçada!!!

(traducción simultànea para mi visitante internacional mas preciosa) Nada nena, el spot pa k lo puedas ver, iap?? =PPPPP

jueves, 3 de abril de 2008

Post, Postito i Super Postito.

Feia molt de temps que tenia ganes d'esciure aquest post. Suoposu i crec i AFIRMO que és un post superpop-friki, però ho sento, necesito dir en la petita mesura que pugui i en el suport mediàtic mínim (aquest blog) el que realment sento. Sento ràbia, sento impotència, però encara pitjor; em sento un xik gilipolles fins i tot.

Bé, deixaré de donar voltes pel velòdrom de les paraules i aniré directe al gra; Rafa Méndez, veste'n a tomar pel cul. O com diries tu: "Vete a Houston" : però no el tuyo, sinó el mio, donde mis gases salen komo kohetes con un rico aroma.

Ara entrem a valorar si aquest personatge telvisiu comparable a un Pocholo Afeminat, gaudeix del plaer de ser mediàtic. Sí, ho és, és mediàtic, tothom espera a veure quina serà la pròxima parida que dirà.

Al voltant d'aquest individu em vénen moltes preguntes, i n'hi ha una que sempre em plantejo primer: Quina activitat neurològica té el seu sistema cerebral per dir aquestes tonteries? Realment ha arribat un punt on ell mateix ja es creu les seves pròpies afirmacions. No pot ser que un home de la seva edad estigui satisfet quan acaba el dia de les seves classes, no pot ser que un home de la seva edad estigui orgullós de les seves classes magistrals quan la seva cita més motivadora és Caquita.


Caquita? has dit caquita? però què parles tiu? però què collons parles??????


"Me encantas, me gustas, me encanta tu cara... Porque es rara. " Rafa Méndez, coreograf i rarista.


El pitjor de tot és que compleix un sistema de valors actuals que tenen més importància que la personalitat de les persones. Que si el Look, que si Calentito, que si els que no estan a l'escola mengen hamburgueses... jo a vegades en menjo d'hamburgueses, i què¿?¿?¿??¿ sóc un mediocre¿?¿?¿? Xaval!! desperte't!!


No sé si tothom estarà d'acord amb les meves paraules, fins i tot al meu pis hi ha gent a favor d'aquest engendru de michael jackson a lo calentito... però la llibertat d'expressió li permet dir a aquest gran coreògraf i ballarí (vegeu video on balla la coreografia d'una cançó de la Melody "Los Gorilas") crec recordar que aquesta cançó és un gran mite musical al igual que Thriller, de M. Jackson. Així doncs, de la mateixa manera que ell opina, jo opino, i opino per opinar en contra de la seva opinió. No el trago.


(Flipo de lo friki que és aquest post, però ho sento, em posa dels nervis veure com aquest tiu es creu el que diu... realment creu i està satisfet del que diu...) Sincerament crec que viu en un món a part, com Charlie y la Fabrica de Chocolate doncs, Rafa y la Escuela de las Caquitas...


Per això i per moltes coses més que no fa falta remarcar; Veste'n a tomar pel cul, Caquita, vull

dir... Rafita.

Sí, em miro el programa, però tinc criteri que em permet ser crític. I critico a aquest tiu, el critico perquè tinc criteri.


Estoy aquí porque he venido, porque he venido aquí estoy, si no te gusta mi canto como he venido me voy!!!

viernes, 28 de marzo de 2008

Xao Pauly!

Doncs bé, ha arribat el moment. La Pauly se me'n va, se'n va a casa seva, a su chilito lindo.

És evidentment que no deixa de ser un pur tràmit per a tothom, i jo ho entenc, però per lo menus puc dir que amb tots ha compartit quelcom de profit: riures, alcohol, converses, vi rus, anècdotes, grappa, partides d'UNO...


A diferència de la mort anunciada de'n yonki, aquesta despedida ja tenia data fixada, i tot dos sabíem que el 29 de Març li diria bye bye bang bang, caliente caliente eo...


La història continua, per qui no ho sàpiga sí, tinc una xikota de Chile, i no, no la vaig conèixer en un xat... Suposu que no hi tinc res en contra dels amors cibernètics, tan sols que el joc cortejador del gall borratxo en una pista de ball no hi pot tenir lloc, i la màgia del moment del fletxasso visual tampoc... perquè les carbasses no són el mateix que un emoticono enfadat... on vas a parar! Mare de Déu...


Suposu que heu deduït un to irònic en l'escrit, però simplement és un to, perquè és un xic trist sentir que avui, al igual que durant quasi aquests dos mesos dormiré amb ella.... però demà ja no... demà sol... i està bé, perquè així és la nostra història, tot i que els plans es van fer i portant a terme, així que l'amor continua. Te echaré de menos nena.


Qui sigui asiduu als blogs de la Cova i El Pisillu dels 4 Gats, i pels creadors inclosos, preneu-vos aquest escrit com un marge de pau i amor a la guerra que s'ha establert.



Cal dir que tota guerra té un inici...



Te amo morena, =* Próxima parada, Santiago de Chile en el 14 de Agosto de este mismo año.

Eres tu.


QUI LA FA, LA PAGA

Em dic Jordi Arau i Valeri, llegiu bé el que escric perque escullo les paraules cuidadosament i no les repetiré. Us he dit el meu nom, sóc el Qui. L'A ON podríem descriure'l com una cova de girona, però hi ha una enorme diferència entre una cova de merda o LA COVA GIRONA. El QUÈ és fàcil; avui he posat en marxa un pla d'atracament contra una cova. Això inclou el QUAN. I el PER QUÈ?A part de la motivació i l'extasi de robar el projector és així de simple.... perquè puc....La qual només ens deixa el COM, i senyors, he aquí la qüestió, com diria Shakespeare:

Sortida: 10:00
Arribada: 2:45

Només dir que tan el PISILLU com LA COVA GIRONA sabient perfectament les meves intencions, el PISILLU per mi, i LA COVA GIRONA per un xivatasu d'ultima hora.
Gina, em deus 12 quintos. Gràcies i a reveure

miércoles, 12 de marzo de 2008

Frase

¿Que por qué los videojuegos están mucho mejor diseñados que los programas tipo Office?
Los videojuegos están diseñados por gente a la que le encanta jugar con ellos.
Los programas como Office están diseñados por gente que querría hacer cualquier otra cosa durante el fin de semana.

Petita llicència friki, però gran veritat.

Prometem actualitzar algun dia.

domingo, 24 de febrero de 2008

Calçotada popular!

Aquest dissabte vam celebrar una calçotada popular, en principi era per dinar tot i que al final va ser més un berenar i casi un sopar...



Aqui deixo el link amb les altres fotillus!

http://picasaweb.google.com/xedgyn/CalOtada

Agur!

martes, 19 de febrero de 2008

Estadístiques...

En la Ciudad del Vaticano hay dos Papas por kilómetro cuadrado.

Si consigues subir con una bomba a un avion , puedes dar casi por seguro que nadie más subirá otra bomba , ya que la probabilidad de que dos personas sin conocerse suban cada uno una bomba a un avion es praticamente cero.

Aviam si faig algun post i alunyu el meu careto del principi del blog...


miércoles, 13 de febrero de 2008

Setmana de canvis!


Booones!
Setmana de canvis, finalment ho he aprovat tot, i fidel a la meva promesa m'he afeitat.
Això no tindiria més trascendència si no fos perquè feia 4 anys que no ho feia!!

Aquí es pot veure el procès, només amb bigoti i amb pinta d'actor porno aleman...
També s'em ha mort el mòbil, el cotxe li va donar per no engegar-se... tot va del reves!
Aviam si els companys pisitics s'animen a publicar, que això està molt mort!!

Vinga, salut i peles!


martes, 5 de febrero de 2008

Totem dels esperits llunyans olotins






















Aquest tòtem ens el vam trobar en leonidas d'oix i jo (Mc Ginner) el dimecres en arribar al pisillu. Aquesta construcció màgica evocava la fuga d'integrans del pisillu cap a terres olotins. A més també amagava tresors ocults. (el fet d'amagar el mando de la tele, cosa que a priori fa gràcia, però mitja hora després no en te gaire...)

S'aprofita per anucniar que la setmana que ve hi haura algun dinar/sopar/bernar kurrat per celebrar final d'examens. Els integrans pisitics a l'exili se'ls pregarà l'assistència així com als membres covístics que s'hi vulguin afegir o als sospitosos habituals del pisillu.

Vinga doncs, Salut i peles!

PD: he aprovat tallf, els planetes s'han alineat i la verge s'ha aparegut.

viernes, 1 de febrero de 2008

Aquí estem!!


Des de la distància....

No és el mateix... tot i que la hora d'aixecar-me sigui semblant... però no és el mateix.
Em desperto i no entra la mateixa llum per la persiana, el despertador no sona igual... bé, directament no sona... i les obres del primer pis tampoc sonen... us asseguro que també les enyoro...
Em trobo a un total de 56km de distància, no és el Nepal però també hi ha alguna que altra xina invadint els espais... estic a Olot, terra de volcans i de krater's, amb un únic objectiu: fer l'espera més productiva. M'explico:
Estic esperant una visita, una visita que durarà un mes i mig, i no, no és el noi de Zimbawe que ve a demanar-me explicacions de perquè no pot entrar al nostre blog, ni un venedor d'enciclopèdies que li ha molat el caliu de casa i si ha quedat... sinó que es tracta de la millor persona que mai me creuat en la vida, però de la meva vida privada no en parlo, i ara menys que han tret el Tomate...
La productivitat de l'espera ve marcada per un punt molt concret... el carnet de conduir, o com li dic jo: el putu carnet de conduir. Tinc un total de dues setmanes per fer infinitat de testos i examinar-me, ja que durant cert temps ja he anat a classes caracteritzades pels salts de temps entre una i l'altra... (que ja han tornat a posar el Tomate??? no??? així continua el meu silenci....)
Però el títol deixa molt clara una cosa... un motiu, una sensació.... i és la distància. Ella, la distància, m'afecta per dos costats ara mateix. Un perquè m'allunya del millor que m'ha passat; la meva nena. I l'altra just ara que he acabat exàmens, m'allunya dels meus companys...d'amics... bàsicament de la vida de Gerunda. I s'enyora.... (Buenas noches senyora buenas noches senyora...)
Perquè mirar Fama completament sol i no poder ser espontani, no és el mateix que mirar Fama i riure entre amics...
Fama; TP de Oro al mejor programa de Humor del 2008. ¡A Bailar!

martes, 29 de enero de 2008

nits de borratxera



El següent video es podria descriure de moltes maneres.. Simplement diré que recordis la taja més bèstia de la teva vida (si pots) i miris si has acabat pijtor que algun personatge d'aquests. Si ho fas, ets un gran borratxo i allà on surts la gent et recorda..

lunes, 28 de enero de 2008

Chapeau!

Hola el meu post mensual serà breu i intens. Després de l'experiència podríem dir catàrsica gràcies al nostre vell company Javier Clemente, Xevi pels amics, torno amb força per comentar coses ridícules i sense importància que ens dóna la vida. Aquest cop m'agradaria aplaudir i treure'm el barret a les persones que fan estadístiques per als informatius. Sí sí, aquests. Crec en la teoria feta per mi que diu que són éssers superiors, la prova vivent que Heroes existeix. La prova irrefutable la trobem, com no, en les seves estadístiques. La meva pregunta d'aquest mes és: Quan diuen que, a Catalunya hi ha 500.000 persones amb una malaltia (que dius, que exacte tu..) i seguidament diuen que només 45.000 persones ho saben, jo em pregunto: Com pot ser que ells sapiguen que unes persones estan malaltes quan ells mateixos no ho saben? Ho deixo a l'aire.. Espero que m'hagi expressat explícitament.

Chapeau!

Hola el meu post mensual serà breu i intens. Després de l'experiència podríem dir catàrsica gràcies al nostre vell company Javier Clemente, Xevi pels amics, torno amb força per comentar coses ridícules i sense importància que ens dóna la vida. Aquest cop m'agradaria aplaudir i treure'm el barret a les persones que fan estadístiques per als informatius. Sí sí, aquests. Crec en la teoria feta per mi que diu que són éssers superiors, la prova vivent que Heroes existeix. La prova irrefutable la trobem, com no, en les seves estadístiques. La meva pregunta d'aquest mes és: Quan diuen que, a Catalunya hi ha 500.000 persones amb una malaltia (que dius, que exacte tu..) i seguidament diuen que només 45.000 persones ho saben, jo em pregunto: Com pot ser que ells sapiguen que unes persones estan malaltes quan ells mateixos no ho saben? Ho deixo a l'aire.. Espero que m'hagi expressat explícitament.

EXCELENT

HOLA NOIS, US VULL COMUNICAR UNA BONA NOTICIA,
PER PRIMER COP, DES QUE ESTIC CURSANT LA CARRERA,
HE TRET UN EXCELENT!!!
EN LEONIDAS D'OIX CONTINUA AVANÇANT, SEMPRE ENDAVANT!!

Pròximament... Els 4 Gats: Accionistes i Participants.

Aquest és un escrit per manifestar les nostres ilusions en aquest blog. Tant és així que us el volem presentar.
Però no del rollo, "Hola, et presento en Xapa?", sinó com aquelles presentacions de pel·lícules amb catifa vermella... de Mafies com li agraden amb en Petit...

És un blog per transmetre... però amb un unic objectiu, crear moments de somriure com aquells que fa en McGinner al bar després de fer un exàmen, nosé ben bé de què... perquè ell és informàtic i jo un intent de publicista... sóc en Krostetes.

Pròximament, els 4 Gats.
Club social

Youtube + blog??

De menys a més. Youtubejant a les 2 i 1/4...

McGinner i Krostetes

Les nostres disculpes Lluís El Preciós:

El següent escrit no vol transmetre res, segurament ja l'haureu vist en les vostres pantalles, i diu el típic més tòpic del Psicotròpic de càncer que una Imatge val més que mil paraules.

Perdonin's per tallarli el seu bell rostre. Preciós.

Les Forces especials:

domingo, 27 de enero de 2008

Si s'ha de tenir un blog per ser guai...

...doncs tindrem un blog

Bones,

aquest és el 1r i trist post del nou blog. Trist perquè és el primer, i el primer es troba sol... té fred... no hi ha el caliu que li poden trasmetre altres lletres... totes juntetes... les quals expliquen històries.
Però centrem-nos amb el nostre protagonista, el primer post del blog... la nostra primera publicació en aquesta finestra oberta al món per mitjà d'Internet. Tots ens podreu conèixer, no tu no noi de Zimbawe, però si els nostres amics i no tan amics, però que també volem que ho siguin, i així intentar que tots ells disfrutin d'un lloc per desconnectar del món real i connectar-se al món virtual per poder disfrutar de bons articles, millors fotografies, imatges, i com que els articles estaran picats encara voldran ser millors dia rere dia.

Així doncs, volem enviar una salutació de respecte cap als nostres bons amics de La Cova (
http://lacovagirona.blogspot.com) i ajudar-los a publicitar-se en un blog de veritat.

BENVINGUTS AL PISILLU, punt de trobada d'ahir i d'avui...