No és el mateix... tot i que la hora d'aixecar-me sigui semblant... però no és el mateix.
Em desperto i no entra la mateixa llum per la persiana, el despertador no sona igual... bé, directament no sona... i les obres del primer pis tampoc sonen... us asseguro que també les enyoro...
Em trobo a un total de 56km de distància, no és el Nepal però també hi ha alguna que altra xina invadint els espais... estic a Olot, terra de volcans i de krater's, amb un únic objectiu: fer l'espera més productiva. M'explico:
Estic esperant una visita, una visita que durarà un mes i mig, i no, no és el noi de Zimbawe que ve a demanar-me explicacions de perquè no pot entrar al nostre blog, ni un venedor d'enciclopèdies que li ha molat el caliu de casa i si ha quedat... sinó que es tracta de la millor persona que mai me creuat en la vida, però de la meva vida privada no en parlo, i ara menys que han tret el Tomate...
La productivitat de l'espera ve marcada per un punt molt concret... el carnet de conduir, o com li dic jo: el putu carnet de conduir. Tinc un total de dues setmanes per fer infinitat de testos i examinar-me, ja que durant cert temps ja he anat a classes caracteritzades pels salts de temps entre una i l'altra... (que ja han tornat a posar el Tomate??? no??? així continua el meu silenci....)
Però el títol deixa molt clara una cosa... un motiu, una sensació.... i és la distància. Ella, la distància, m'afecta per dos costats ara mateix. Un perquè m'allunya del millor que m'ha passat; la meva nena. I l'altra just ara que he acabat exàmens, m'allunya dels meus companys...d'amics... bàsicament de la vida de Gerunda. I s'enyora.... (Buenas noches senyora buenas noches senyora...)
Perquè mirar Fama completament sol i no poder ser espontani, no és el mateix que mirar Fama i riure entre amics...
Fama; TP de Oro al mejor programa de Humor del 2008. ¡A Bailar!