Doncs bé, ha arribat el moment. La Pauly se me'n va, se'n va a casa seva, a su chilito lindo.És evidentment que no deixa de ser un pur tràmit per a tothom, i jo ho entenc, però per lo menus puc dir que amb tots ha compartit quelcom de profit: riures, alcohol, converses, vi rus, anècdotes, grappa, partides d'UNO...
A diferència de la mort anunciada de'n yonki, aquesta despedida ja tenia data fixada, i tot dos sabíem que el 29 de Març li diria bye bye bang bang, caliente caliente eo...
La història continua, per qui no ho sàpiga sí, tinc una xikota de Chile, i no, no la vaig conèixer en un xat... Suposu que no hi tinc res en contra dels amors cibernètics, tan sols que el joc cortejador del gall borratxo en una pista de ball no hi pot tenir lloc, i la màgia del moment del fletxasso visual tampoc... perquè les carbasses no són el mateix que un emoticono enfadat... on vas a parar! Mare de Déu...
Suposu que heu deduït un to irònic en l'escrit, però simplement és un to, perquè és un xic trist sentir que avui, al igual que durant quasi aquests dos mesos dormiré amb ella.... però demà ja no... demà sol... i està bé, perquè així és la nostra història, tot i que els plans es van fer i portant a terme, així que l'amor continua. Te echaré de menos nena.
Qui sigui asiduu als blogs de la Cova i El Pisillu dels 4 Gats, i pels creadors inclosos, preneu-vos aquest escrit com un marge de pau i amor a la guerra que s'ha establert.
Cal dir que tota guerra té un inici...
Te amo morena, =* Próxima parada, Santiago de Chile en el 14 de Agosto de este mismo año.
Eres tu.
